EL NOM PROPI

EL NOM PROPI

A la nostra aula, volem treballar la lectura i l'escriptura d'una manera SIGNIFICATIVA per l'infant. Intentam buscar la necessitat i trobar-li el sentit de per què necessitem escriure i llegir. Per aconseguir això, començam treballant el nostre NOM PROPI.

Basant-me en diferents autors, els infants han de començar sempre aquest procés a partir del nom propi. Han de conèixer les lletres del seu propi nom (primero la inicial i després les altres). El seu nom és molt significatiu per a ells/es, ja que és una part molt important de la seva identitat. 

Al principi d’aquest procés, lo primero que aprenen els infants és a diferenciar entre els dibuixos (traç lliure) i l’escriptura (traç amb sentit).

Els infants, aprenen les lletres pels seus FONEMES i no pel nom de la lletra en concret (la lletra “R” és la “rrrrrrr” i no la “erre”). Aquestes lletres al començament sempre van en MAJÚSCULES i, poc a poc, més endavant les relacionaran amb la minúscula corresponent.

Poc a poc, anirem ampliant amb els nom dels seus companys (ex: la S de Sara) i l‘entorn més proper. Després, ampliam amb activitats i situacions de la vida quotidiana (dies de la setmana, noms dels racons, contes, tipologies textuals...). Sempre hem de respectar-lis el seu interès i el seu ritme. Els infants van escrivint i llegint fent relacions de sons amb la grafia. Al final, ells arriben a la conclusió de que escrivim o llegim per una raó, amb una finalitat. 

NO tots aprenem igual ni al mateix temps, per això és molt important respectar el seu ritme. Igual que respectem i no esforcem el moment de caminar quan on nadons. Anticipar un aprenentatge i forçar a un infant que NO està preparat és contraproduent. Per aquest motiu, podem estimular, podem crear moments i necessitats però no forçar-los a l'adquisició de la lectura i de l'escriptura. 

Totes aquestes passes son un PROCÉS en la adquisició, que cal respectar-lo.